Retolació i cartelleria

Què hi diu la llei?

Les senyalitzacions i els cartells i rètols de caràcters fix han de figurar com a mínim en català, així com els rètols de preus dels productes (article 32.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística punt 2.b de l’article 128.1 i punt 1 de l’article 211.5 de la Llei 22/2010 del Codi de consum).

Així s’entén que els rètols d’activitat (com per exemple el rètol extern que ens indica el tipus d’establiment: joieria, restaurant, mobles, viatges…), com les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions (entrada i sortida, horaris, indicacions de seccions…) i tota la resta de senyalització fixa (no s’inclouen, doncs, cartells temporals, com la publicitat de temporada) han d’ésser com a mínim en català. Dins d’aquesta obligatorietat també s’inclouen els rètols d’informació del producte.

Evidentment l’obligatorietat no afecta el nom de l’establiment, ja que aquest és una marca. Així, hi pot haver un rètol d’identificació amb una part genèrica (Restaurant italià) i una altra d’específica (Trastevere). La llei només afecta la part genèrica del nom de l’establiment quan s’utilitza sola i no està emparada per la legislació de la propietat industrial.

La retolació en català també s’especifica en d’altres normatives que apliquen allò previst a la Llei 1/1998 de política lingüística.

Hi ha obligacions diverses també en d’altres territoris de parla catalana.


  • País Valencià: L’article 1 del Decret 145/1986 de la Generalitat Valenciana estableix l’obligació de retolar en català alguns aspectes molt concrets que poden afectar algunes empreses:

    Es retolarà en valencià la senyalització de les autopistes, les carreteres, els camins, les estacions ferroviàries i d'autobusos, els ports comercials, els de refugi i els esportius, de les dependències i els serveis d'interés públic que depenen de la Generalitat Valenciana, de les Entitats Locals radicades a la Comunitat Valenciana i dels serveis que aquestes gestionen per concessió, a més de la retolació també en castellà quan pertocarà.

  • Andorra: La llei andorrana va més enllà, i no només és obligatòria la retolació en català en la cartelleria fixa sinó també en la resta i de manera preeminent. Així ho estableix l’article 15 de la Llei d’ordenació de l'ús de la llengua oficial del Principat d'Andorra i la Llei 12/2013 del comerç.

També hi ha obligacions d’ús del català en la retolació de l’àmbit laboral.

Vegeu l’àmbit de Relacions internes de l’empresa i amb d’altres grups d’interès en les Bones pràctiques per àmbits.

Quina en seria una bona pràctica?

  • Més enllà d’allò que estableix la llei, una bona pràctica en l’ús del català seria que tota la cartelleria (fixa, variable, estacional o fins i tot els avisos puntuals o plafons lluminosos d’anuncis i informació) fos com a mínim en català.
  • Si emprem retolació o cartelleria bilingüe o plurilingüe, o bé doble o triple cartelleria o retolació en diverses llengües, procurarem sempre que el català hi aparegui en primer lloc i/o de forma preeminent. És important emprar la lògica i els criteris d’oficialitat com a llengua pròpia de manera que podem fer útil el principi de subsidiarietat, segons el qual allò que es pugui indicar amb la llengua local no cal repetir-ho de manera redundant quan l’emprem al costat d’altres llengües si ja és àmpliament entès.

Entre d’altres, ens poden ser útils els materials d’Oberts al català de la Confederació de Comerç de Catalunya.

Aquesta informació es troba ampliada al capítol 4.5 del manual A l’empresa en català consultable en aquest web.